Les Affaires Publiques (1934)










Els inicis de la carrera cinematogràfica-investigadora de Bresson poden situar-se entre 1933 i 1939 (Prédal, 1992:2). Durant aquests anys col·labora en diverses produccions, com a dialoguista a C'etait un musicien (Fred Zelnik i Maurice Gleize, 1933), com a coadaptador de la novel·la de Saint-Exupéry amb H.G. Lustig i P. Billon per a Courrier-Sud (Pierre Billon, 1936), com a coescenarista amb Georges Friedland a Jumeaux de Brighton (Claude Heymann, 1936), com assistent de Henri Diamant-Berger per a la realització de La vierge folle (1938)... també participa en la preparació del film L'air pur de René Clair (1939), film mai enregistrat. En aquest període realitza també Affaires publiques (Bresson, 1934), el seu primer film, un curtmetratge en to burlesc compost d'un seguit d'esquetxos absurds i irònics al voltant de successives cerimònies oficials, un treball en clara sintonia amb l'atmosfera surrealista i les avantguardes artístiques del moment (Frodon, 2007:13-14). L'estrena d'aquest primer film de Bresson, producte tal vegada de la coneixença d'Aragon, l'amistat amb Ernst, i la generositat de Penrose (Bresson, 1966), provoca al Studio Raspail un petit escàndol amb trencament de butaques i llançament d'ampolles de tinta sobre la pantalla (Frodon, 2007:90), quelcom freqüent per aquesta mena de propostes avantguardistes. En una ressenya contemporània a l'estrena, Leenhardt (1934) critica el film per tenir un “punt de vista dubitatiu”, una actuació antinatural que deixa l'audiència massa no-involucrada, i un diàleg que “sembla haver estat concebut independentment dels efectes visuals”, tanmateix l'admira també i el compara amb els films de Chaplin, que “van més enllà de raça i classe” mitjançant l'ús d'un “llenguatge universal”; Affaires publiques, malgrat el seu hermetisme, no és mai fingit, i s'atreveix a ser seriós al mateix temps que aconsegueix ser provocador.


Leenhardt, Roger, 'Le Cinéma: 'Affaires publiques'', Esprit 27 (December), 497-499
(http://people.ucalgary.ca/~tstronds/robert-bresson.com/Bibliography/Sloan.html)  


A propòsit de l'exhumació de « Afers Públics »
Entrevista a Robert Bresson realitzada per Vincent Pinel el 17 de març de 1987.

V.P.: S'ha dit que havíeu estat pintor, que havíeu venut llenços, exposat...

R.B.: És cert. Però no puc haver estat pintor i ja no ser-ho. La pintura m'ha omplert de satisfaccions entre elles la d'empènyer-me i ensenyar-me a fer films.


V.P.: Heu fet també fotografia?

R.B.: Molt poca. M'he divertit il·luminant cares, objectes, al meu taller de llavors, al carrer Froidevaux, durant alguns mesos. Dues o tres fotografies han aparegut als diaris.


V.P.: Heu estat proper al moviment surrealista?

R.B.: No del tot. He conegut alguns surrealistes, com Aragon. Max Ernst i jo érem amics.


V.P.: Com heu arribat al cinema?

R.B.: Em sentia molt atret per tot allò que es mou en els films, les fulles dels arbres entre altres coses. Anava tots els vespres al cinema. He volgut fer un film jo mateix. El meu amic, Sir Roland Penrose, aliat dels surrealistes i més tard autor d'un llibre cèlebre sobre Picasso, m'ha donat generosament els mitjans per fer AFERS PÚBLICS! Ja no recordo en quines circumstàncies. Tants anys s'han esfumat des de llavors. Però recordo molt bé que el meu film no va tenir èxit i que em van demanar de retirar les tres cançons, considerades massa extravagants, que exalten les tres cerimònies que presideix el canceller. Ho he fet. Però no sense sense disminuir la pròpia acció del canceller i sense eliminar una quantitat d'imatges l'absència de les quals una mica massa sensible, sobretot a la segona i tercera cerimònia, ha reduït la durada del film. El podem mirar malgrat tot perquè no és fet tant dels avatars dels canceller com del refús dels objectes inaugurats a deixar-se manipular.


V.P.: El títol...?

R.B.: M'havien demanat també de canviar-lo. Vaig refusar. El títol canviat sense que jo ho sabés ha fet el film introbable. Alguns han pensat que jo desitjava no tornar a veure aquest film enregistrat sense experiència. Al contrari, havia guardat per ell una mica d'amor i molta curiositat i he estat molt content quan m'heu anunciat la bona notícia. Sabia més o menys allò que era però ignorava l'efecte que em produiria.


V.P.: Quin efecte us ha produït?

R.B.: He tingut la sorpresa de retrobar-hi més o menys la mateixa manera que tinc avui dia d'atrapar les coses i de posar-les juntes, la manera en què els plans es succeeixen. La música que és de Wiéner i que m'agrada molt m'ha semblat molt apropiada per un film que es desenvolupa en un mon irreal, completament inventat.


V.P.: Es diu que vau ser l'assistent de René Clair?

R.B.: Sí, he sabut que algú ho havia dit. És absurd. En realitat, René Clair havia demanat a Georges Neveux i a mi mateix d'anar a treballar amb ell en el seu guió de AIR PUR. Hi vam anar dues tardes seguides. Va arribar la guerra i el film no es va fer.


V.P.: Transcorren nou anys entre AFERS PÚBLICS i el vostre segon film, ELS ÀNGELS DEL PECAT. Durant aquest periode el vostre nom figura als crèdits de diversos films com co-guionista o co-dialogista.

R.B.: La manca d'èxit de AFERS PÚBLICS m'impedia fer altres films. Gràcies a l'ajuda del meu amic Corniglion-Molinier, vaig poder treballar en els guions dels films que ell produïa en aquell moment. COURRIER SUD de Saint-Exupéry notablement. Per tal que ho sabeu tot, va ser André Josset qui va fer les cançons, heus ací! suprimides, de AFERS PÚBLICS i qui va escriure els diàlegs del film amb mi. El meu amic Pierre Charbonnier va ser el meu decorador. Una jove assistent de muntatge em va ajudar a muntar el film.